Buen Gusto

diff --git a/posts/good-taste.ca.md b/posts/good-taste.ca.md
new file mode 100644
index 0000000..d8cf58d
--- /dev/null
+++ b/posts/good-taste.ca.md
@@ -0,0 +1,23 @@
+---
+title: Bon Gust
+date: 2026-01-25
+slug: bon-gust
+---
+
+Ara mateix corre molt de catastrofisme amb la idea que tots els desenvolupadors, la gent creativa i tants altres ens quedarem sense feina perquè la IA ve a prendre'ns-la. Una part d’aquest catastrofisme té base real: hi ha feines que es mesuren bàsicament en ritme de producció i compliment d’especificacions, i la IA en pot substituir una bona part. Però aquí parlo d’una altra mena de feina, aquella en què hi ha autoria i t’hi jugues alguna cosa en allò que produeixes, com a creador humà.
+
+Entenc per què molts de nosaltres tenim por de la IA i arrosseguem aquesta sensació de fatalitat, però alhora, com a creador, no em preocupa especialment. I no és perquè pensi que la IA no pugui generar coses, o fins i tot coses bones, perquè crec que sí que pot. És perquè el difícil no ha estat mai produir només alguna cosa. El que sempre ha estat difícil és produir alguna cosa bona, alguna cosa feta per algú amb bon criteri. Una persona real que té al davant centenars d’opcions i sap, o intueix, què s’ha de quedar, què s’ha de tallar, què cal portar més enllà i què s’ha de refusar, i que al final et comparteix, a través del mitjà, les decisions que ha pres.
+
+Per deixar-ho clar, aquí parlo sobretot de «crear» i d’autoria, no de consum, perquè tu, com a consumidor, ets l’únic que pot jutjar si una cosa és bona o no per a tu. Però quan estàs fent alguna cosa, si vols que els altres la gaudeixin, el criteri passa a ser una part enorme d’allò que realment saps fer bé. I no em refereixo al criteri dels crítics estirats, que al capdavall també són consumidors, sinó al criteri del creador: direcció, contenció, ritme, assumir riscos i, de vegades, fins i tot ofendre.
+
+Els models d’IA i les plataformes semblen regredir cap a la mitjana. Optimitzen per una cosa que «sona bé» i «no molesta ningú», i acaben produint una cosa «acceptable» o fins i tot «versemblant». Aquesta veu per defecte és just el contrari de l’autoria, perquè en l’autoria explícitament no vols portar-ho tot cap a la mitjana. Vols aconseguir un efecte emocional concret amb un ritme concret, i de vegades estàs disposat a arriscar decisions que semblen equivocades fins que tot el conjunt encaixa. Crec que per això gran part del que surt de la IA resulta tan pla i desangelat.
+
+No estic intentant dir que «la IA no et pugui fer sentir res», perquè no crec que sigui veritat. Crec que la IA pot generar alguna cosa que arribi, i fins i tot pots entrenar-la i/o orientar-la explícitament perquè generi resultats més «emocionals». Però el que realment passa, fins i tot aquí, és que hi ha una persona decidint i triant què fa que una cosa «arribi», i el model n’aprèn la forma. Al capdavall estàs encapsulant el criteri, no pas substituint-lo. A l’altra banda no s’hi juga res, no hi ha cap punt de vista que s’hi comprometi, no hi ha cap moment en què de cop digui: «No, això no ho diré» o «Sí, això és increïble, ara anem en una direcció completament nova».
+
+Sense direcció ni edició humanes, la IA no farà més que anar-te servint infinites versions versemblants fins que, per casualitat, una funcioni. Infinits «prou bé», però poca cosa més.
+
+Al capdavall, crec que la IA és un accelerador. Si ja tens criteri, t’ajudarà a anar més de pressa, i això em sembla bo: la gent molt bona continua fent coses molt bones.
+
+Però també facilita que gent sense criteri generi molt material que o bé és pla o bé, directament, no té ni cap ni peus. Si l’ecosistema no premia la qualitat i el que val la pena, acaba premiant el volum i la velocitat, i tot es va decantant una mica cap al soroll.
+
+Tinc la sensació que estem construint les coses equivocades. Ara mateix tot va de «substituir la part humana» en comptes de «fer millors eines per a la part humana». Jo no vull una màquina que substitueixi el meu criteri, vull eines que m’ajudin a fer-lo servir millor: veure abans on tallar, comparar direccions, comparar opcions d’arquitectura, trobar on m’he deixat coses, detectar quan se’ns està tornant tot massa genèric, i ajudar-me a prendre decisions més precises i més deliberades.
diff --git a/posts/good-taste.es.md b/posts/good-taste.es.md
new file mode 100644
index 0000000..1a804d2
--- /dev/null
+++ b/posts/good-taste.es.md
@@ -0,0 +1,23 @@
+---
+title: Buen Gusto
+date: 2026-01-25
+slug: buen-gusto
+---
+
+Hay mucho fatalismo circulando, esa idea de que todos los desarrolladores, creativos y demás vamos a perder el trabajo porque la IA viene a quitárnoslo. Parte de ese fatalismo es real, hay trabajos que, en el fondo, son puro sacar volumen y cumplir especificaciones, y la IA puede sustituir una buena parte de eso. Pero de lo que hablo aquí es del otro tipo de trabajo, aquel en el que hay autoría y en el que, como creador humano, te juegas algo en lo que produces.
+
+Entiendo por qué muchos le tenemos miedo a la IA y cargamos con esa sensación de fatalismo, pero al mismo tiempo, como creativo, no me preocupa demasiado. Y no porque crea que la IA no pueda generar cosas, o incluso generar cosas buenas, porque sí creo que puede. Lo difícil nunca ha sido producir algo sin más. Lo que siempre ha sido difícil es producir algo bueno, algo hecho por alguien con criterio. Por un ser humano de verdad, que se planta delante de cientos de decisiones y sabe, o siente, qué debe quedarse, qué hay que cortar, qué hay que llevar más allá y qué conviene rechazar, y que al final te transmite esas decisiones a través del medio.
+
+Para que quede claro, aquí hablo sobre todo de "crear" y de autoría, no de consumo, porque tú, como consumidor, eres el único que puede juzgar si algo es bueno o no para ti. Pero cuando estás haciendo algo, si tu objetivo es que otros lo disfruten, el criterio pasa a ser una parte enorme de aquello que de verdad haces bien. No el gusto tal como lo entienden los críticos pedantes, que al final también son consumidores, sino el criterio del creador: dirección, contención, ritmo, asumir riesgos y, a veces, ofender.
+
+Los modelos de IA y las plataformas parecen tender a la regresión a la media. Optimizan hacia algo que "suena bien" y "no molesta a nadie", y terminan produciendo algo "aceptable" o incluso "verosímil". Esa voz por defecto es lo contrario de la autoría, porque cuando hay autoría explícitamente no quieres limitarte a promediarlo todo. Quieres provocar un efecto emocional concreto, con un ritmo concreto, y a veces estás dispuesto a arriesgarte con decisiones que parecen equivocadas hasta que el conjunto termina de encajar. Creo que por eso gran parte de lo que genera la IA se siente tan insípido y sin emoción.
+
+No intento decir que "la IA no puede hacerte sentir nada", porque no creo que eso sea verdad. Creo que la IA puede generar algo que de verdad conecte, incluso puedes entrenarla y/o guiarla explícitamente para que produzca resultados más "emocionales". Pero lo que realmente está ocurriendo, incluso ahí, es que hay un ser humano decidiendo y afinando qué cuenta como algo que de verdad conecta, y el modelo aprende ese patrón. Al final, lo que haces es capturar el criterio, no sustituirlo. Al otro lado no hay nada en juego, no hay un punto de vista que se comprometa de verdad, no hay un momento en el que de pronto diga "No, eso no lo voy a decir" o "Sí, esto es increíble, ahora vamos en una dirección completamente nueva".
+
+Sin dirección ni edición humanas, la IA no hará más que seguir dándote infinitas variantes plausibles hasta que una, por pura casualidad, funcione. Un infinito de "está bien", pero poco más.
+
+Al final, creo que la IA actúa como un acelerante. Si ya tienes criterio, te ayudará a ir más rápido, y eso me parece algo bueno: la gente muy buena sigue produciendo cosas muy buenas.
+
+Pero, por otro lado, también hace más fácil que la gente sin criterio genere una enorme cantidad de material que o bien es insípido o, directamente, un disparate. Si el ecosistema no premia la calidad y lo bueno, lo que termina premiando es el volumen y la velocidad, y todo se va inclinando un poco hacia el ruido.
+
+Siento que estamos construyendo lo equivocado. Ahora mismo todo va de "reemplazar la parte humana" en lugar de "hacer mejores herramientas para la parte humana". Yo no quiero una máquina que sustituya mi criterio, quiero herramientas que me ayuden a usar mejor mi criterio, a ver antes dónde cortar, a comparar enfoques, a comparar decisiones de arquitectura, a encontrar dónde se me han pasado cosas, a detectar cuándo nos estamos volviendo genéricos y a tomar decisiones más afinadas y deliberadas.

diff --git a/posts/good-taste.md b/posts/good-taste.md
index cb53147..eda48d9 100644
--- a/posts/good-taste.md
+++ b/posts/good-taste.md
@@ -3,0 +4 @@ date: 2026-01-25
+slug: good-taste
diff --git a/posts/good-taste.sv.md b/posts/good-taste.sv.md
new file mode 100644
index 0000000..e89b46e
--- /dev/null
+++ b/posts/good-taste.sv.md
@@ -0,0 +1,23 @@
+---
+title: God Smak
+date: 2026-01-25
+slug: god-smak
+---
+
+Det cirkulerar mycket domedagssnack om hur alla utvecklare, kreatörer och andra ska bli av med jobben när AI kommer och tar dem. En del av den oron är befogad. Det finns jobb som i princip bara handlar om att mata igenom volym enligt spec, och där kan AI ersätta stora delar. Men det jag pratar om här är den andra sortens arbete, där du som mänsklig skapare har ett upphovsmannaskap och något på spel i det du producerar.
+
+Jag förstår varför många av oss är rädda för AI och bär på den där domedagskänslan, men samtidigt är jag som kreatör inte särskilt orolig, och det är inte för att jag tror att AI inte kan generera saker, eller ens bra saker, för det tror jag att den kan. Det är för att det svåra aldrig har varit att bara få fram något. Det som alltid har varit svårt är att få fram något bra, något gjort av någon med god smak. En verklig människa som står inför hundratals val och vet, eller känner, vad som får vara kvar, vad som ska bort, vad som behöver drivas längre och vad som inte ska släppas igenom, och som till sist delar de valen med dig genom sitt medium.
+
+Bara så det är sagt, jag pratar främst om skapande och upphovsmannaskap här, inte om konsumtion, eftersom du som konsument är den enda som kan avgöra om något är bra för dig eller inte. Men när du gör något, och målet är att andra ska uppskatta det, blir god smak en enorm del av det du faktiskt är bra på. Inte smak i den mening som snobbiga kritiker ägnar sig åt, som ju i slutänden också är konsumenter, utan skaparens smak: riktning, återhållsamhet, tempo, risktagande och ibland att väcka anstöt.
+
+AI-modellerna och plattformarna verkar ha en tendens att dras mot medelvärdet. De optimerar för något som "låter rätt" och "inte upprör någon", och resultatet blir något som är "acceptabelt" eller till och med "plausibelt". Den här standardrösten är motsatsen till upphovsmannaskap, där du uttryckligen inte vill jämna ut allt till ett genomsnitt. Du vill landa i en specifik känslomässig effekt med en specifik rytm, och ibland är du beredd att göra val som ser fel ut ända tills helheten sitter. Jag tror att det är därför så mycket AI-genererat material känns så platt och känslolöst.
+
+Jag försöker inte säga att "AI inte kan få dig att känna något", för det tror jag inte stämmer. Jag tror att AI kan generera något som träffar, och du kan till och med uttryckligen träna och/eller styra AI för att få mer "känslomässiga" resultat. Men det som faktiskt händer, även där, är att en människa avgör och kuraterar vad som räknas som en "fullträff", och modellen lär sig hur det ser ut. I slutänden kapslar du in smak, du ersätter den inte. På andra sidan finns inget som står på spel, inget perspektiv som någon faktiskt förbinder sig till, inget ögonblick där den plötsligt säger: "Nej, det där tänker jag inte säga" eller "Ja, det där är fantastiskt, nu går vi i en helt ny riktning".
+
+Utan mänsklig styrning och redigering kommer AI bara fortsätta mata dig med oändligt många plausibla versioner tills någon av dem råkar fungera. Oändligt mycket "helt okej", men inte mycket mer.
+
+I grunden tror jag att AI fungerar som en accelerator. Har du redan god smak hjälper den dig att röra dig snabbare, och det känns som något bra: riktigt bra kreatörer fortsätter att skapa riktigt bra saker.
+
+Men samtidigt gör det också lättare för människor utan smak att generera stora mängder material som antingen är slätstruket eller ibland rent nonsens. Om ekosystemet inte belönar hög kvalitet och sådant som faktiskt är bra, belönar det i stället volym och snabbhet, och allt lutar lite mer mot brus.
+
+Det känns som att vi bygger fel saker. Hela känslan just nu är "ersätt den mänskliga delen" i stället för "bygg bättre verktyg för den mänskliga delen". Jag vill inte ha en maskin som ersätter min smak, jag vill ha verktyg som hjälper mig att använda min smak bättre: se snabbare vad som ska bort, jämföra riktningar, jämföra arkitekturval, hitta det jag har missat, fånga upp när vi börjar glida in i generiska lösningar och fatta mer precisa, medvetna val.

diff --git a/posts/good-taste.md b/posts/good-taste.md
new file mode 100644
index 0000000..cb53147
--- /dev/null
+++ b/posts/good-taste.md
@@ -0,0 +1,22 @@
+---
+title: Good Taste
+date: 2026-01-25
+---
+
+There is a lot of doom going around, how all developers, creatives and others are losing our jobs because AI is coming to take them. Some of that doom is real; there's work that's basically throughput and spec compliance, and AI can replace big chunks of it. But what I’m talking about here is the other kind of work, where you have authorship and stake in what you're producing, as a human creator.
+
+I get why many of us fear AI and carry this sense of doom with us, but at the same time, as a creative I'm not super worried about it, and not because I think AI cannot generate things, or even generate good things, because I think it can. But because the hard thing has never been to just produce *something*. What's always been hard, is producing *something good*, something made by someone with Good Taste. A real human being that stand in front of hundreds of choices and knows (or feels) what gets to stay, what gets cut, what to push and what should be refused, and finally sharing the choices they made with you, through the medium.
+
+Just to be clear, I'm mainly talking about "creating" and authorship here, not consumption, since you as a consumer are the only judge if something is good or not for you. But when you're making something, if your goal is for others to enjoy it, Good Taste becomes a huge part of what you actually excel at. Not taste as in what the snobby critics do (who ultimately are consumers), but the creator's taste; direction, restraint, pacing, taking risks and sometimes causing offense.
+
+The AI models and the platforms seems to tend to regress to the mean. They optimize for something that "sounds right" and "doesn't upset anyone", creating something that is "acceptable" or even "plausible". This default voice is the opposite of authorship, where you explicitly *don't* want to just average thing out. You want to hit a specific emotional effect with specific rhythm, and you're sometimes willing to risk choices that look wrong until the entire thing is put together. I think this is why most AI output feels so bland and emotionless.
+
+I'm not trying to say that "AI can't make you feel anything" because I don't think it's true, I think AI can generate something that hits, you can even explicitly train and/or steer AI to produce more "emotional" outputs. But what's actually happening, even there, is that there is a human deciding and curating what counts as a "hit", and the model is learning the shape of that. Ultimately you're bottling taste, not replacing it. There is no stake at the other side, no point of view that is getting committed to, no moment where it suddenly goes "No, I'm not saying that" or "Yes, that's amazing, completely new direction now".
+
+Without any human steering and editing, the AI will just keep handing you infinite plausible takes until one of them happen to work. Infinite "fine", but not much more.
+
+Ultimately, I think AI is an accelerant. If you already have Good Taste, it'll help you move faster, which feels like a good thing: great people continue to produce great things.
+
+But on the other hand, it also makes it easier for people without taste to generate a lot of output that's either bland or sometimes straight up nonsense. Without the ecosystem rewarding high quality and good things, it instead rewards volume and speed, everything slightly tilting to noise.
+
+I feel like we're building the wrong things. The whole vibe right now is "replace the human part" instead of "make better tools for the human part". I don't want a machine that replaces my taste, I want tools that help me use my taste better; see the cut faster, compare directions, compare architectural choices, find where I've missed things, catch when we're going into generics, and help me make sharper intentional choices.