Bon Gust

2026-01-25T00:00:00Z

Ara mateix corre molt de catastrofisme amb la idea que tots els desenvolupadors, la gent creativa i tants altres ens quedarem sense feina perquè la IA ve a prendre'ns-la. Una part d’aquest catastrofisme té base real: hi ha feines que es mesuren bàsicament en ritme de producció i compliment d’especificacions, i la IA en pot substituir una bona part. Però aquí parlo d’una altra mena de feina, aquella en què hi ha autoria i t’hi jugues alguna cosa en allò que produeixes, com a creador humà.

Entenc per què molts de nosaltres tenim por de la IA i arrosseguem aquesta sensació de fatalitat, però alhora, com a creador, no em preocupa especialment. I no és perquè pensi que la IA no pugui generar coses, o fins i tot coses bones, perquè crec que sí que pot. És perquè el difícil no ha estat mai produir només alguna cosa. El que sempre ha estat difícil és produir alguna cosa bona, alguna cosa feta per algú amb bon criteri. Una persona real que té al davant centenars d’opcions i sap, o intueix, què s’ha de quedar, què s’ha de tallar, què cal portar més enllà i què s’ha de refusar, i que al final et comparteix, a través del mitjà, les decisions que ha pres.

Per deixar-ho clar, aquí parlo sobretot de «crear» i d’autoria, no de consum, perquè tu, com a consumidor, ets l’únic que pot jutjar si una cosa és bona o no per a tu. Però quan estàs fent alguna cosa, si vols que els altres la gaudeixin, el criteri passa a ser una part enorme d’allò que realment saps fer bé. I no em refereixo al criteri dels crítics estirats, que al capdavall també són consumidors, sinó al criteri del creador: direcció, contenció, ritme, assumir riscos i, de vegades, fins i tot ofendre.

Els models d’IA i les plataformes semblen regredir cap a la mitjana. Optimitzen per una cosa que «sona bé» i «no molesta ningú», i acaben produint una cosa «acceptable» o fins i tot «versemblant». Aquesta veu per defecte és just el contrari de l’autoria, perquè en l’autoria explícitament no vols portar-ho tot cap a la mitjana. Vols aconseguir un efecte emocional concret amb un ritme concret, i de vegades estàs disposat a arriscar decisions que semblen equivocades fins que tot el conjunt encaixa. Crec que per això gran part del que surt de la IA resulta tan pla i desangelat.

No estic intentant dir que «la IA no et pugui fer sentir res», perquè no crec que sigui veritat. Crec que la IA pot generar alguna cosa que arribi, i fins i tot pots entrenar-la i/o orientar-la explícitament perquè generi resultats més «emocionals». Però el que realment passa, fins i tot aquí, és que hi ha una persona decidint i triant què fa que una cosa «arribi», i el model n’aprèn la forma. Al capdavall estàs encapsulant el criteri, no pas substituint-lo. A l’altra banda no s’hi juga res, no hi ha cap punt de vista que s’hi comprometi, no hi ha cap moment en què de cop digui: «No, això no ho diré» o «Sí, això és increïble, ara anem en una direcció completament nova».

Sense direcció ni edició humanes, la IA no farà més que anar-te servint infinites versions versemblants fins que, per casualitat, una funcioni. Infinits «prou bé», però poca cosa més.

Al capdavall, crec que la IA és un accelerador. Si ja tens criteri, t’ajudarà a anar més de pressa, i això em sembla bo: la gent molt bona continua fent coses molt bones.

Però també facilita que gent sense criteri generi molt material que o bé és pla o bé, directament, no té ni cap ni peus. Si l’ecosistema no premia la qualitat i el que val la pena, acaba premiant el volum i la velocitat, i tot es va decantant una mica cap al soroll.

Tinc la sensació que estem construint les coses equivocades. Ara mateix tot va de «substituir la part humana» en comptes de «fer millors eines per a la part humana». Jo no vull una màquina que substitueixi el meu criteri, vull eines que m’ajudin a fer-lo servir millor: veure abans on tallar, comparar direccions, comparar opcions d’arquitectura, trobar on m’he deixat coses, detectar quan se’ns està tornant tot massa genèric, i ajudar-me a prendre decisions més precises i més deliberades.

embedding-shapes

Bon Gust